Cauen les fulles, captives per la suau melodia del vent
dansant al compàs d’acords reposats.
S’ajeuen dolçament teixint
una catifa de matisos daurats,
filatura perfecta, per fi
el repòs i la calma anhelats.
De la terra al cel, del cel
a la terra,
no tenen pressa, només els hi cal temps per retornar.
Arriba el fred,
sorprenentment m’adono, que l’he enyorat,
hi ha gent per a tot...
M’esgarrapa les galtes i m’enrogeix
el nas,
amb el meu alè fa núvols de
mentida que suren un instant.
Arriba el fred, i somnio que mai no se n’ha anat.
I des d’allà, al cim d’algun turó mig congelada
albiro l’horitzó de gebre i
foc,
escolto les veus del
silenci
i de vegades, fins i tot,
els responc.
Els acords del vent
Novembre del 2012
