dijous, 11 de novembre del 2010

S'agenolla i cau la tarda


S’ agenolla i cau la tarda, lentament.
El cel s’ha vestit de faldons d’or i foc.
Tot reposa.
El sol cerca lleuger l’horitzó, però un raig  indolent 
s’ha escapat  fins a mi.
S’ha aturat, un instant,  damunt la meva espatlla i m’ha besat.
Tot seguit s’ha esmunyit, igual que un amant avergonyit.
Un moment, tan sols, d’aquests que sembla
                                  que el temps s’atura.
I  jo he pensat.

¿ Quants amants assaboriran avui l’alenada i el delit  d’un petó ?

 T’ he enyorat i desitjat aquesta tarda,
                               en l'instant precís en que el sol m’ha besat.
D’aquí a un instant,  tot serà novament fosca i nit.