per abismals planures solcades d’ombres.
Fosca nit, perpètuament vençuda,
extasiada pels embats encisers
d’una sublim bellesa.
Grimpen les boires,
submisament es lliuren
al quotidià miracle de l’albada.
De bell nou, el cel, qual llenç immaculat
es rendeix dòcilment al bes de les clarors.
Cada matí, hi ha un instant precís, preciós
en què tot és possible,
mentre la llum s’obre pas en la foscor
i genets esgrimint dagues de foc
encenen fanals al nou dia, i neix l’albada.
2 comentaris:
Que imagen tan bella, los tonos son preciosos.
Saludos
"Cada matí, hi ha un instant precís, preciós
en què tot és possible"
En que tot tona a nèixer!
Petons
Publica un comentari a l'entrada