Vull caminar descalça sobre l’herba humida de rosada i enfilar corriols fins que els ossos em petin. Assolir cims des d’on poder tocar el cel. Turquesa horitzó que es difumina amb el paisatge perfecte dels teus ulls.
Quiero andar descalza sobre la hierba húmeda de rocío y ensartar caminos hasta que los huesos me crujan. Lograr cumbres desde donde poder tocar el cielo. Turquesa horizonte que se difumina con el paisaje perfecto de tus ojos.
9 comentaris:
Hacer cima siempre es un momento especial, y si asciendes enamorada, llegas no a la cima, sino a la luna...!! Saludos Anna.
Hola Anna.
M'agraden molt aquestes paraules escrites amb tot el cor i passió d'una persona, que crec, enamorada de la forma d'entendre la seva vida.
Felicitats!!
Fins aviat.
Ciertamente, Julius, siempre es especial alcanzar cimas, mas o menos altas, lo importante es hacerlo, como bien dices, enamorada, muy enamorada de la vida.
Un abrazo.
Jordi, és ben cert, una de les coses que em fan sentir més viva i feliç és, sens dubte, quan estic en estret contacte amb la natura. El meu company diu que quan més gran em faig més salvatge em torno, i saps què... M'encanta!!
Una abraçada.
Hasta que el crujir de huesos acalle el sonido dentro de la cabeza. O hasta que lama los oídos y los deje abiertos sólo a lo que hay fuera. Besos
D'això se'n diu l'èxtasi de l'excursionista. Molt bones paraules.
Anda, anda y no pares de hacerlo hasta que no respondan las piernas, muy bien Anna.
Gracies per alló.
Ciao Anna,quando non fai fotografie....e sparisci per così tanto tempo: che fai????Spero tutto bene...un abbraccio ciao.
Estat diverses vegades en aquest lloc i m'agrada molt .Jo vaig néixer en el Parc Natural del Montseny. Conec aquestes muntanyes molt bé... Gràcies per la foto que em porta molt bons records... Salutacions cordials Albert
Publica un comentari a l'entrada