dissabte, 1 de desembre del 2012

ELS ACORDS DEL VENT


 

Cauen les fulles,  captives per la suau melodia del vent
 dansant al compàs d’acords reposats.
S’ajeuen dolçament teixint una catifa de matisos daurats,
filatura perfecta, per fi el repòs i la calma anhelats.
De la terra al cel, del cel a la terra,
no tenen pressa,  només els hi cal temps per retornar.
Arriba el fred, sorprenentment m’adono, que l’he enyorat,
hi ha gent per a tot...
M’esgarrapa les galtes i m’enrogeix el nas,
amb el meu alè fa núvols de mentida que suren un instant.
Arriba el fred,  i somnio que mai no se n’ha anat.
I des d’allà,  al cim d’algun turó mig congelada
albiro l’horitzó de gebre i foc,
escolto les veus del silenci
i de vegades, fins i tot, els  responc. 
 

Els acords del vent
Novembre del 2012