diumenge, 30 de gener del 2011

LA BELLESA DE LES COSES MÉS PETITES










Aquest matí he pujat a la muntanya. Encara no estic bé del tot però necessitava desesperadament prendre contacte amb la natura i penjar-me la meva Canon al coll per, a través del seu objectiu, endur-me  un xic de tot el que he vist i gaudit a casa. La muntanya, al menys aquí a Pineda, no està en el seu millor moment en aquesta època de l’any, però sempre hi ha quelcom per omplir-nos els ulls, per asserenar-nos, per motivar-nos a seguir endavant, la muntanya ens crida i, aquells que escoltem el seu crit, l’anem a trobar.
 

dissabte, 29 de gener del 2011

S’HAN D’ESCOLTAR ELS SENYALS


Fa dies que vaig una mica perduda.  Des d’un matí en què, ja em diràs tu per quins setze ous, se’m va acudir aixecar un caixa que pesava més del que jo m’esperava i... Catacrac! Pinçament de lumbars amb totes les de la llei, o sigui, amb molt mala hòstia. Total, que m’he passat una setmana caminant com el Mazinger Z, sense poder-me a penes ajupir, amb la manta elèctrica enganxada als ronyons tot els sant dia, és a dir, feta una merda. Jo, que estic acostumada a no parar quieta, aquestes, diguem-ne,  “etapes de la vida” en que forçosament no em puc moure com voldria, em marquen molt. D’una banda em fan adonar de com n’és de fràgil el cos humà, que el destí de cadascun és capriciós i que no ens hem de refiar, i sobretot, que hem de parar atenció i escoltar els senyals que se’ns envien,  si jo ho hagués fet “otro gallo me cantaria”, com deia la meva mare,  i per l’altra,  que la vida és massa curta per perdre-la, si no és, evidentment, perquè no podem fer altra cosa, ajaguts en un sofà, enterbolint-nos els sentits veient programes televisius absurds, grollers i sense cap mena de contingut, o sigui, sense fer res, per tant, ens cal, em cal, matinar per poder passejar prop del mar i veure sortir el sol, abrigar-me fins a les orelles i pujar el cim més alt per sentir la gelor del fred que en filtrar-se’m pel racons se’m barreja amb la sang i es torna foc, omplir-me els ulls de verd, abraçar-me als arbres, escoltar els cant dels ocells i la melodia de l’aigua lliscar entre les pedres i... estic enyorada, se’m nota molt, oi? Prometo escoltar els senyals, faré tot el possible per seguir-los i no anar contra corrent, vull retrobar l’altre jo perquè  aquest d’ara no el reconec.

dimarts, 18 de gener del 2011

DISSABTE


Fan olor de festa els matins de dissabte
quan el son fuig esporuguit empès per l’hàbit  quotidià.
Romancegen les parpelles a punt d’aixecar el vol,
mentre m’estiro amb pudorosa galvana
De sobte m’adono que l’olor és diferent dels altres jorns,
perquè és dissabte.
M’abraço al coixí tebi
endolcit per la màgica essència del moment
i em recargolo en la tendre abraçada dels llençols
que fan olor de sol, de suau oratge, de sal i de confits.
Et sé a prop meu i delectem plegats
el perfecta miracle del present.
Amb els primers batecs del sol, 
mentre el silenci pren els mots i es manifesta,
obrim finestres noves al son espantadís
i ens tornem a dormir,
somniant, potser,  que avui és dissabte
i que tota l’estança  ens envolta amb una olor de festa.


divendres, 7 de gener del 2011

EL JOC DEL TEMPS



Cada dia em proposo reorganitzar la meva vida.
Em repeteixo una i mil vegades
Ara que puc...
Ensinistraré el temps i me’l faré a mida
si he pogut arribar fins aquí, seré capaç.

Cada dia em proposo tornar-me a enamorar,
d’un ocell, de la lluna, d’un tros de cel rogenc,
conec la sensació,
el neguit, el goig, fins i tot la follia
si un dia vaig levitar entre el cel i l’infern
per què no ara... novament.

Cada dia em proposo descobrir en el mirall
una espurna de foc dansant en els meus ulls
un gest o un somrís per poder reconèixer
aquell antic posat que m’empenyia.
Però el pas del temps, tot ho canvia.

Maleït lladre que mai torna allò que ens roba
benèvol, pacient i mentider alhora,
per què sempre ens murmura a cau d’orella
que el tenim a les mans mentre ens pren la penyora.


Cada dia em repeteixo,  sí que el podré enxampar  
i el temps fa una ganyota i no s’hi avé a jugar.  


diumenge, 2 de gener del 2011

LA FLOR DE LA PASSIÓ

Els dotze apòstols, la corona d'espines, les cinc nafres i els tres claus.