dissabte, 26 de febrer del 2011

AIGUA SOBRE AIGUA



Ho sabies,
sabies que si cridaves el meu nom
no hi hauria distància capaç de silenciar-lo.
Sabies que quatre lletres,
embolcallades en el silenci obscur d’un anhel mesurat,
eren només això, silenci escarxat i corsecat.
Sabies,
que si les mastegaves amb delit, a cops d’ullal,
per després escopir-les amb el desig propici,
arribarien a mi solcant els cims més alts,
travessant desèrtiques planures,
navegant damunt ones encrespades d’inhòspits oceans.
Ho sabies, i no ho vas fer.
Mentrestant jo he set, sóc, només aigua,
aigua estancada a l’espera del bé d’una pluja benèvola
capaç de convertir-me en riu,
capaç de salvar-me del llot i la foscor.
Aigua sobre aigua, envoltada d’aigua,
ànima esberlada delerosa de tu,
gronxada per un bressol d’enyor
i embolcallada tan sols
per un llenç cristal·lí teixit de tèbies llàgrimes.
Ara, que et sé covard,
fins i tot el teu nom em fa nosa.
I vull creure que només ets això,
un record que sóc capaç de soterrar
en el racó més profund de la meva memòria,
però...
En el meu afany per oblidar-te,
no faig res més que recordar-te,
i tu ho sabies, ho saps i no fas res. 

dijous, 24 de febrer del 2011

REGALA'M FLORS

Sí, regala'm flors, suspeses de les branques dels arbres, en els vorals dels camins, enmig de prades d'herba verda, dalt dels cims o en les planes assolellades, flors de tots els colors. Sí, regala'm totes les flors que pugui veure i olorar però que no hagi de veure com es marceixen dins un gerro, tancades entre quatre parets.

dilluns, 7 de febrer del 2011

AIGUA I SORRA


Durant un instant vaig voler ser sorra, o roca,  per poder-me quedar per sempre a prop del mar, però em vares cridar tu, vida meva, amb un nom de dona, el meu nom, i vaig pensar, potser més endavant...