Em segueixes, m’avances i m’envoltes
I jo... et deixo fer.
Els arbres, inanimats espectres
es presten al teu joc.
Les meves passes llisquen
Damunt d’un llenç multicolor de fulles,
De tant en tan, el cant d’algun ocell trenca el silenci,
Transparent, humit silenci.
Si tanco els ulls, estenc la mà i escolto...
Et puc tocar.
M’aturo i trepes com una enfiladissa
Pels meus dits, pels cabells
Et penges, talment com arracades,
de les meves orelles.
Et segueixo, t’avanço, t’envolto
I tu... et deixes fer.
Sentiments de llibertat en mig la boira
