dijous, 26 de maig del 2011

COMPTE! DE PUNTETES (2) El poema que, segons l'amic Roig, faltava.


L’ENYOR D’UN BES


Tinc un bes, 
Que frisa per fregar la teva galta
però no és temps encara, espera.
La llum s’escampa clarificant els racons
i els finestrals són miralls
amb ulls per totes bandes.

Tinc un bes,                                                                                     
Delerós de reposar un instant
en un punt imprecís del teu coll, s’espera.
Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,  
i s’atansi el sol a l’horitzó,
descobrint nous miracles.

Tinc un bes,
Que m’agullona els llavis amb follia
anhelant morir per fi en la teva boca.
Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,
anunciant una treva
en qualssevol de les lluites quotidianes.

Tinc un bes que per si sol no és res,
i vol ser un tot, i en l’enyor surar buscant un altre bes
i espera i  s’espera, per besar i besar-te, amor.   



dimecres, 25 de maig del 2011

COMPTE! DE PUNTETES

SI FA NO FA CERQUEM EL MATEIX, LA BESADA DEL SOL I...
ENCARA QUE NO HO SEMBLI, TOTES DUES TENIM ALES.

dimecres, 18 de maig del 2011

DONES GROGUES


Avui la tarda ha estat de color groc. No us passa que hi ha dies que els viviu de diferents colors? Bé, segurament les dones m’enteneu, els homes... potser algun també, encara que no tots.
Avui ha estat una tarda de dones, papallones, herba, camins de sorra, silencis i rialles, floretes de colors, però sobretot,  de groc i dones amb ales invisibles, dones d’aigua, dones d’aire, dones de fang, dones grogues que com el sol cada capvespre van a la posta i cada matí reneixen


diumenge, 15 de maig del 2011

CORTINES ARGENTADES


S’ha escardat el cel vessant damunt la terra cortines argentades.
El so del tro ha orquestrat melodies desafinades,       
i els llamps han incendiat la fosca amb torxes inflamades.
Ara tot reposa, la terra desprèn flaires enyorades,
de sorra i herba molla. 
El firmament s’esberla desfilant clarianes
i novament, com ha de ser, reneix l’albada
i recomença el cicle inevitable de la vida
amb una puixança renovada.

dimarts, 3 de maig del 2011


 


Caldrà que deixem adormir els  sentiments
que de un temps ençà
han estat assotats com espigues al vent.
Potser és moment ja de collir-los en un feix i
anar separant-los i ordenant-los amb seny.