diumenge, 15 de maig de 2011

CORTINES ARGENTADES


S’ha escardat el cel vessant damunt la terra cortines argentades.
El so del tro ha orquestrat melodies desafinades,       
i els llamps han incendiat la fosca amb torxes inflamades.
Ara tot reposa, la terra desprèn flaires enyorades,
de sorra i herba molla. 
El firmament s’esberla desfilant clarianes
i novament, com ha de ser, reneix l’albada
i recomença el cicle inevitable de la vida
amb una puixança renovada.

2 comentaris:

Ana Manotas Cascos ha dit...

Preciosa foto y un poema muy bonito, eres una verdadera artista.
Saludos

Roigbalterra ha dit...

Ambas Anas teneis razón.