dimecres, 7 de març del 2012

LA BOIRA


Em segueixes, m’avances i m’envoltes
I jo... et deixo fer.

Els arbres,  inanimats espectres
es presten al teu joc.
Les meves passes llisquen
Damunt d’un llenç multicolor de fulles,
De tant en tan, el cant d’algun ocell trenca el silenci,
Transparent, humit silenci.
Si tanco els ulls, estenc la mà i escolto...
Et puc tocar.

M’aturo i trepes com una enfiladissa
Pels meus dits, pels cabells
Et penges, talment com arracades,
de les meves orelles.

Et segueixo, t’avanço, t’envolto
I tu... et deixes fer.
   
        Sentiments de llibertat en mig la boira

4 comentaris:

elrincondeanita ha dit...

Un bonito poema y una buena foto Anna!!
saludos.

Salomé Guadalupe Ingelmo ha dit...

Que abrigue y proteja siempre la niebla. Que guíe, más que entorpecer, el viaje. Besos.

Anònim ha dit...

Que bonic!!........boira

El rincón de Ceditas ha dit...

Encantada de tu visita Anna, me alegra que te guste mi rincón y se bienvenida. Yo también he venido a quedarme, unas fotos preciosas las de la niebla y un bonito poema... Un abrazo y salu2 desde Madrid