dimarts, 18 de gener de 2011

DISSABTE


Fan olor de festa els matins de dissabte
quan el son fuig esporuguit empès per l’hàbit  quotidià.
Romancegen les parpelles a punt d’aixecar el vol,
mentre m’estiro amb pudorosa galvana
De sobte m’adono que l’olor és diferent dels altres jorns,
perquè és dissabte.
M’abraço al coixí tebi
endolcit per la màgica essència del moment
i em recargolo en la tendre abraçada dels llençols
que fan olor de sol, de suau oratge, de sal i de confits.
Et sé a prop meu i delectem plegats
el perfecta miracle del present.
Amb els primers batecs del sol, 
mentre el silenci pren els mots i es manifesta,
obrim finestres noves al son espantadís
i ens tornem a dormir,
somniant, potser,  que avui és dissabte
i que tota l’estança  ens envolta amb una olor de festa.


1 comentari:

Roigbalterra ha dit...

Una finestra com Deu mana, textures, plantes naturals amb dos forats al món.
Ben definit el message.
Salut.