DISSABTE

Fan olor de festa els matins de dissabte

quan el son fuig esporuguit empès per l’hàbit  quotidià.

Romancegen les parpelles a punt d’aixecar el vol,

mentre m’estiro amb pudorosa galvana

De sobte m’adono que l’olor és diferent dels altres jorns,

perquè és dissabte.

M’abraço al coixí tebi

endolcit per la màgica essència del moment

i em recargolo en la tendre abraçada dels llençols

que fan olor de sol, de suau oratge, de sal i de confits.

Et sé a prop meu i delectem plegats

el perfecta miracle del present.

Amb els primers batecs del sol, 

mentre el silenci pren els mots i es manifesta,

obrim finestres noves al son espantadís

i ens tornem a dormir,

somniant, potser,  que avui és dissabte

i que tota l’estança  ens envolta amb una olor de festa.