dilluns, 7 de febrer del 2011

AIGUA I SORRA


Durant un instant vaig voler ser sorra, o roca,  per poder-me quedar per sempre a prop del mar, però em vares cridar tu, vida meva, amb un nom de dona, el meu nom, i vaig pensar, potser més endavant...  

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Anna, soc en Salvador el teu fervent admirador, tant de la teva fotografia com del que escrius. Avui em quedo amb les paraules…. el mar i la sorra res de voler-ho sols per tu!!!
Milers de petons

Anònim ha dit...

Buena foto, bonitas palabras.
Enhorabuena

Anna ha dit...

Gràcies Salvador, un petó.

Ana Manotas Cascos ha dit...

Preciosas palabras.
Un saludo