Durant un instant vaig voler ser sorra, o roca, per poder-me quedar per sempre a prop del mar, però em vares cridar tu, vida meva, amb un nom de dona, el meu nom, i vaig pensar, potser més endavant...
4 comentaris:
Anònim
ha dit...
Anna, soc en Salvador el teu fervent admirador, tant de la teva fotografia com del que escrius. Avui em quedo amb les paraules…. el mar i la sorra res de voler-ho sols per tu!!! Milers de petons
4 comentaris:
Anna, soc en Salvador el teu fervent admirador, tant de la teva fotografia com del que escrius. Avui em quedo amb les paraules…. el mar i la sorra res de voler-ho sols per tu!!!
Milers de petons
Buena foto, bonitas palabras.
Enhorabuena
Gràcies Salvador, un petó.
Preciosas palabras.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada