dilluns, 18 d’abril de 2011

QUAN ET MIRO (Per la Dolo, amiga, germana)


Queda’t on ets, només un instant més,
i deixa que t’observi.
Que fent-ho se’m despullen els neguits
i es vesteix tot l’entorn de nous colors.
Que s’escurcen les distàncies
que el temps ha anat deixant entre nosaltres
i els límits, diluïts en la mirada
s’aturen i  fan un pas enrere.
No et moguis,
no cal que cerquis els meus ulls delerosos de tu,
perquè  només vull mirar-te.
Que cap soroll no esberli la quietud que ens envolta.
Queda’t on ets, només un instant més,
i deixa que t’observi.     
Delimitem els espais que ens separen,
i aturem el pèndul incansable que  constantment
desgrana instants, com el d’ara,
en que t’observo,
i guanyo temps,  al temps que sempre ens manca.
                                   

2 comentaris:

Roigbalterra ha dit...

Hermoso, todo un ejemplo.
Saludos

Anna ha dit...

Gràcias Roig, me siento muy afortunada ya que la vida me ha regalado un de los bienes más preciados que puede tener el ser humano: BUENOS AMIGOS. Algunos más que una "manita", no llegan a las dos,para los tiempos que corren ya son muchos. No crees?
Muak!