L’ENYOR D’UN BES
Tinc un bes,
Que frisa per fregar la teva galta
però no és temps encara, espera.
La llum s’escampa clarificant els racons
i els finestrals són miralls
amb ulls per totes bandes.
Tinc un bes,
Delerós de reposar un instant
en un punt imprecís del teu coll, s’espera.
Que minvi la fressa que emana de l’asfalt,
i s’atansi el sol a l’horitzó,
descobrint nous miracles.
Tinc un bes,
Que m’agullona els llavis amb follia
anhelant morir per fi en la teva boca.
Quan es fonguin les clarors i reneixin les ombres,
anunciant una treva
en qualssevol de les lluites quotidianes.
Tinc un bes que per si sol no és res,
i vol ser un tot, i en l’enyor surar buscant un altre bes
i espera i s’espera, per besar i besar-te, amor.
4 comentaris:
Un poema preciós.
Ummmmmmmm, sí? Gràcies.
Meravillos!!.
Lo he dicho bien, !Annota".
M' encanta aquest poema. És una alegria llegir-te i descobrir-te en els teus versos. Ja tens una fan més.
Noemí
Publica un comentari a l'entrada