S’ha escardat el cel vessant damunt la terra cortines argentades.
El so del tro ha orquestrat melodies desafinades,
i els llamps han incendiat la fosca amb torxes inflamades.
Ara tot reposa, la terra desprèn flaires enyorades,
de sorra i herba molla.
El firmament s’esberla desfilant clarianes
i novament, com ha de ser, reneix l’albada
i recomença el cicle inevitable de la vida
amb una puixança renovada.
2 comentaris:
Preciosa foto y un poema muy bonito, eres una verdadera artista.
Saludos
Ambas Anas teneis razón.
Publica un comentari a l'entrada