I novament el sol,
després que la pluja sacsegés,
fins i tot,
les ànimes més quietes.
I novament silenci,
necessari com l’aire
i els colors de la tarda
que esdevenen poesia.
Enderrocar per tornar a construir,
si tu ho vols,
alleujant el dolor,
guarint ferides,
cercant nous acords
per restablir l’ordre de les coses.
De sol, pluja i silenci
tu i jo podem parlar-ne,
si tu ho vols, és clar.
3 comentaris:
My compliments for this nice work.
greetings and a nice evening Anna.
Joop
Silencio, necesario como el aire.
Una letra como siempre excepcional, la foto además me parece buenísima (ya no puedo poner pegas donde no las hay).
Una abraçada
Hola guapa muy bonito el poema.
Es un grato placer pasar a leerte,
que tengas un feliz fin de semana.
un abrazo.
Publica un comentari a l'entrada