dilluns, 11 de juliol de 2011

JUGANT-ME LA VIDA PER UN MIG


Caminar,  per arribar tan lluny
tampoc calia,
amarada de pluja,
vestida de silencis rovellats.
Caminar, per arribar vençuda
sense esma ni pàtria,
anhelant el frec d’una mirada
la tebior d’una pell.
Et sento tan distant,
més enllà d’on puc imaginar-te
tan lluny i tan a prop.   
Només la nit es capaç de parlar-nos amb franquesa
fuetejant-nos el cor amb punyet evidència.
Els mots,  dansant entre les ombres
se’m  claven com  ullals.
El temps s’atura en perpetua quietud.
Demà emprendre novament el camí,
intentaré atrapar-te, tot i que ara
les ombres de la nit diguin que no m’estimes.    

.........................................................................................

Potser no cal  que em jugui així la vida,
empassant-me  que sóc, tant sols,
la meitat d’un somni,
voldria saber-me el miracle perfecta d’un tot
i que no em calgués un mig per completar-me.

4 comentaris:

Joop Zand ha dit...

It's very nice work again,
well done Anna.

Greetings, Joop

Roigbalterra ha dit...

La mitad a veces no es nada y es mucho.
Y ya sabes que la mitad de la mitad es un cuarto.
Un plaer llegirte.

Jan Puerta ha dit...

La vida a vegades sembla que no valgui res. Ni tal sols la meitat de la mateixa existència. Un vell filòsof deia que potser no la sabem apreciar de la mateixa manera que la vivim.
Una abraçada.

Roigbalterra ha dit...

No dejaremos pasar el día sin felicitrte por Sta. Ana