Caminar, per arribar tan lluny
tampoc calia,
amarada de pluja,
vestida de silencis rovellats.
Caminar, per arribar vençuda
sense esma ni pàtria,
anhelant el frec d’una mirada
la tebior d’una pell.
Et sento tan distant,
més enllà d’on puc imaginar-te
tan lluny i tan a prop.
Només la nit es capaç de parlar-nos amb franquesa
fuetejant-nos el cor amb punyet evidència.
Els mots, dansant entre les ombres
se’m claven com ullals.
El temps s’atura en perpetua quietud.
Demà emprendre novament el camí,
intentaré atrapar-te, tot i que ara
les ombres de la nit diguin que no m’estimes.
.........................................................................................
Potser no cal que em jugui així la vida,
empassant-me que sóc, tant sols,
la meitat d’un somni,
voldria saber-me el miracle perfecta d’un tot
i que no em calgués un mig per completar-me.
4 comentaris:
It's very nice work again,
well done Anna.
Greetings, Joop
La mitad a veces no es nada y es mucho.
Y ya sabes que la mitad de la mitad es un cuarto.
Un plaer llegirte.
La vida a vegades sembla que no valgui res. Ni tal sols la meitat de la mateixa existència. Un vell filòsof deia que potser no la sabem apreciar de la mateixa manera que la vivim.
Una abraçada.
No dejaremos pasar el día sin felicitrte por Sta. Ana
Publica un comentari a l'entrada