TORNARÉ A SER AIGUA I PEDRA I MALGRAT TOT PODRÉ VOLAR.

ASSABORINT SILENCIS

Tenen gust d’ametlles dolces i confits els teus silencis.

Reposes la mirada més enllà de l’enllà

 i les teves pupil·les són la quietud més fonda.

S’aquieten les paraules,

les deses sota la flassada càlida d’un silenci tan tendre

que esdevé melodia.

Davallo en l’àmbit que limites

i el temps s’esmuny

transformant el paisatge i aturant els rellotges.

Quan tornes, s’aquieta la tarda, s’encalma

retrobes el gest que t’és habitual,

i jo m’espero, retinc l’alè i m’espero

a què quan t’avinguis  a assaborir nous silencis  

jo sigui a prop teu i pugui fer-los meus.   

LLOCS ON ENCARA ÉS POSSIBLE SOMNIAR

TANCAT PER VACANCES - CERRADO POR VACACIONES

JUGANT-ME LA VIDA PER UN MIG

Caminar,  per arribar tan lluny

tampoc calia,

amarada de pluja,

vestida de silencis rovellats.

Caminar, per arribar vençuda

sense esma ni pàtria,

anhelant el frec d’una mirada

la tebior d’una pell.

Et sento tan distant,

més enllà d’on puc imaginar-te

tan lluny i tan a prop.   

Només la nit es capaç de parlar-nos amb franquesa

fuetejant-nos el cor amb punyet evidència.

Els mots,  dansant entre les ombres

se’m  claven com  ullals.

El temps s’atura en perpetua quietud.

Demà emprendre novament el camí,

intentaré atrapar-te, tot i que ara

les ombres de la nit diguin que no m’estimes.    

.........................................................................................

Potser no cal  que em jugui així la vida,

empassant-me  que sóc, tant sols,

la meitat d’un somni,

voldria saber-me el miracle perfecta d’un tot

i que no em calgués un mig per completar-me.