dimarts, 14 de desembre de 2010

ALBADA

per abismals planures solcades d’ombres.
Fosca nit,  perpètuament vençuda,
extasiada  pels embats encisers
d’una sublim bellesa.
Grimpen les boires,
submisament es lliuren
al quotidià miracle de l’albada.
De bell nou,  el cel, qual llenç immaculat
es rendeix dòcilment al bes de les clarors.
Cada matí, hi ha un instant precís, preciós 
en què tot és possible,
mentre la llum s’obre pas en la foscor
i genets esgrimint dagues de foc
encenen fanals al nou dia, i neix l’albada.

2 comentaris:

Ana Manotas Cascos ha dit...

Que imagen tan bella, los tonos son preciosos.
Saludos

manelh ha dit...

"Cada matí, hi ha un instant precís, preciós
en què tot és possible"

En que tot tona a nèixer!
Petons