Llisques, gronxada en el teu bressol de pedres, i al teu pas s’enlairen melodies que es cargolen en la molsa.
Llisques, i no puc deixar de mirar-te, i robar-te amb cada instantània que prenc una mica de la teva màgia, gelosa de tu, captiva de tu, sotmesa a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada