dimarts, 14 de desembre de 2010

AIGUA


Llisques, gronxada en el teu bressol de pedres,  i al teu pas s’enlairen melodies que es cargolen en la molsa.
Llisques, i no puc deixar de mirar-te, i robar-te amb cada instantània  que prenc una mica de la teva màgia, gelosa de tu, captiva de tu, sotmesa a tu.