dissabte, 29 de gener del 2011

S’HAN D’ESCOLTAR ELS SENYALS


Fa dies que vaig una mica perduda.  Des d’un matí en què, ja em diràs tu per quins setze ous, se’m va acudir aixecar un caixa que pesava més del que jo m’esperava i... Catacrac! Pinçament de lumbars amb totes les de la llei, o sigui, amb molt mala hòstia. Total, que m’he passat una setmana caminant com el Mazinger Z, sense poder-me a penes ajupir, amb la manta elèctrica enganxada als ronyons tot els sant dia, és a dir, feta una merda. Jo, que estic acostumada a no parar quieta, aquestes, diguem-ne,  “etapes de la vida” en que forçosament no em puc moure com voldria, em marquen molt. D’una banda em fan adonar de com n’és de fràgil el cos humà, que el destí de cadascun és capriciós i que no ens hem de refiar, i sobretot, que hem de parar atenció i escoltar els senyals que se’ns envien,  si jo ho hagués fet “otro gallo me cantaria”, com deia la meva mare,  i per l’altra,  que la vida és massa curta per perdre-la, si no és, evidentment, perquè no podem fer altra cosa, ajaguts en un sofà, enterbolint-nos els sentits veient programes televisius absurds, grollers i sense cap mena de contingut, o sigui, sense fer res, per tant, ens cal, em cal, matinar per poder passejar prop del mar i veure sortir el sol, abrigar-me fins a les orelles i pujar el cim més alt per sentir la gelor del fred que en filtrar-se’m pel racons se’m barreja amb la sang i es torna foc, omplir-me els ulls de verd, abraçar-me als arbres, escoltar els cant dels ocells i la melodia de l’aigua lliscar entre les pedres i... estic enyorada, se’m nota molt, oi? Prometo escoltar els senyals, faré tot el possible per seguir-los i no anar contra corrent, vull retrobar l’altre jo perquè  aquest d’ara no el reconec.

6 comentaris:

Xevi Vilardell Bascompte ha dit...

Ostres, ostres... És ben cert que l'edat no perdona. Jo ja tinc pànic d'anar al metge. Cada vegada que hi vaig em troba una cosa nova.

Espero que et recuperis ben aviat! Un petó!

Anònim ha dit...

Ja saps, qui molt abarca.......
Buena reflexión y a curarse rapidamente, esa foto está con mucha idea, genial.
Saludos.

Anna ha dit...

Xevi, molt graciós, l'edat no perdona...Jejeje, quina gràcia, no?
Tu tens pànic a anar al metge i jo, directament ja no hi vaig, així em va. Petunacus nanu!!

Anna ha dit...

Roigbalterra, gràcias por las buenas vibraciones, hoy ya he ido a la montaña. Aún estoy "tocada" pero está ganando el aburrimiento así que me pongo en marcha ya y que sea lo que Dios quiera.
Muakis.

Anònim ha dit...

Hola Anna,
espero que ja estiguis ben recuperada!
El tema de l' edat, com diu el Xevi, millor no el toquem... no creus ?
Apa, ens veiem !
Petons.
MRosa Heras

Anònim ha dit...

Hola Anna,
Espero estiguis ja ben recuperada i a punt per a les teves excursions i bones fotos !
Sobre el tema de l' edat ( eh Xevi ? ) millor el deixem estar...no creus ?
Una abraçada.
MRosa Heras