Estimada Anna, els records d’infantesa sempre son entranyables i mes quan estan plàsticament representats. Jo també tenia una fotografia d’aquest tipus que malauradament no vaig conservar. L’escenari era un xic diferent però l’ambientació, paral-lela a la teva, respirava un aire cultural. Coincidim amb el telèfon(no se pas perquè el col-locaven.... modernitat pot ser?), en el meu plató darrera hi havia un mapa polític d’Espanya encontra del teu que tenia una bona biblioteca acompanyada per un magnífic paisatge naturalista e indefinit. La col-locació, un altre dels punts essencials, mentre tu seies en posició distesa jo era ben sentadet a la cadira, la ma sobre d’un llibre(el Quixot que donava mes solera) i amb cara seriosa. També duia una bata de ratlles verticals blava i blanca cenyida per un cinturo a conjunt.... uniformitat i elegància de "tergal"!!!. Anys passats plens d’olors a goma d’esborrar, llapis, maquineta, puntax (saca-punxa), bolis de 6 mines de colors, d’imatges perdudes, de jocs de carrer, llibretes amb bona cal-ligrafia.... ja tenim una mica d’història plena de vivències... llàstima que les del passat siguin en blanc i negre amb algun retoc colorista. Petons guapíssima per fer reviure aquells temps.... Salvador
Gràcies per la visita .. Ha partir d'avui ja tens un altre seguidor, estaré alerta de la teva obra. Poso un enllaç del teu bloc al meu. http://fotoferrangarcia.blogspot.com Fins sempre. Ferran
2 comentaris:
Estimada Anna, els records d’infantesa sempre son entranyables i mes quan estan plàsticament representats. Jo també tenia una fotografia d’aquest tipus que malauradament no vaig conservar. L’escenari era un xic diferent però l’ambientació, paral-lela a la teva, respirava un aire cultural. Coincidim amb el telèfon(no se pas perquè el col-locaven.... modernitat pot ser?), en el meu plató darrera hi havia un mapa polític d’Espanya encontra del teu que tenia una bona biblioteca acompanyada per un magnífic paisatge naturalista e indefinit. La col-locació, un altre dels punts essencials, mentre tu seies en posició distesa jo era ben sentadet a la cadira, la ma sobre d’un llibre(el Quixot que donava mes solera) i amb cara seriosa. També duia una bata de ratlles verticals blava i blanca cenyida per un cinturo a conjunt.... uniformitat i elegància de "tergal"!!!.
Anys passats plens d’olors a goma d’esborrar, llapis, maquineta, puntax (saca-punxa), bolis de 6 mines de colors, d’imatges perdudes, de jocs de carrer, llibretes amb bona cal-ligrafia....
ja tenim una mica d’història plena de vivències... llàstima que les del passat siguin en blanc i negre amb algun retoc colorista.
Petons guapíssima per fer reviure aquells temps....
Salvador
Gràcies per la visita ..
Ha partir d'avui ja tens un altre seguidor, estaré alerta de la teva obra.
Poso un enllaç del teu bloc al meu.
http://fotoferrangarcia.blogspot.com
Fins sempre.
Ferran
Publica un comentari a l'entrada