SALT SALLENT (RUPIT)

GRÀCIES

Hi ha dies que no cal preguntar-nos per què ens sentim feliços, hi ha dies que nosaltres mateixos som la completa felicitat.

PRENYADA DE SILENCI

El mirall ha emmudit

i no m’ha dibuixat cap mot,

ni una sola paraula.

El meu rostre buit, cansat

no incita a la conversa.

No ha pas canviat la imatge

és el gest,  que neix de molt endins

el que ho canvia tot.

No em reconec jo, enmig d'aquest silenci.

Allà,  dessobre l’escriptori

reposa la ploma, indolent

damunt d’un quadern

de fulls en blanc.

No paren de xerrar amb veu rovellada, 

entre elles,

totes les paraules que no he pogut escriure,

i m’han deixat ben buida, prenyada de silenci.

MARGARIDA

AIGUA SOBRE AIGUA

Ho sabies,

sabies que si cridaves el meu nom

no hi hauria distància capaç de silenciar-lo.

Sabies que quatre lletres,

embolcallades en el silenci obscur d’un anhel mesurat,

eren només això, silenci escarxat i corsecat.

Sabies,

que si les mastegaves amb delit, a cops d’ullal,

per després escopir-les amb el desig propici,

arribarien a mi solcant els cims més alts,

travessant desèrtiques planures,

navegant damunt ones encrespades d’inhòspits oceans.

Ho sabies, i no ho vas fer.

Mentrestant jo he set, sóc, només aigua,

aigua estancada a l’espera del bé d’una pluja benèvola

capaç de convertir-me en riu,

capaç de salvar-me del llot i la foscor.

Aigua sobre aigua, envoltada d’aigua,

ànima esberlada delerosa de tu,

gronxada per un bressol d’enyor

i embolcallada tan sols

per un llenç cristal·lí teixit de tèbies llàgrimes.

Ara, que et sé covard,

fins i tot el teu nom em fa nosa.

I vull creure que només ets això,

un record que sóc capaç de soterrar

en el racó més profund de la meva memòria,

però...

En el meu afany per oblidar-te,

no faig res més que recordar-te,

i tu ho sabies, ho saps i no fas res.