Avui pensava en el Pedraforca

Avui pensava que si fos aire viatjaria veloç, potser envoltat en boires,  fins a la faldilla del Pedraforca. Descendiria a poc a poc i em tendiria als seus peus per impregnar-me de la seva aroma a terra humida, a avets lliures,esvelts i em quedaria allí per després convertir-me en pedra, fondre'm al massís i mai més tornar. Demà, oloreu l'aire, toqueu-ho, si podeu,  si desprèn olor de flor del taronger i és suau  com el cotó això voldrà dir que els somnis es poden convertir en realitat.