He gaudit del teu gest elegant, de la bellesa simple i natural amb què et vesteixes. T’he anhelat i cercat per racons plens de llum i t’he trobat. Tu em deixaves fer, pacient i impacient alhora. Ara, perduda ja de l’abast de la meva mirada t’estimo lluny de mi per enyorar-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada