P DE DONA

P DE DONA (261110)

Perquè només tu saps plorar, mentre els teus llavis dibuixen un somrís

I malgrat tenir el cor engrunat jugues a malabars amb els estels.

Il·lusionista a jornada completa sense horaris, sou ni aplaudiments,

Teixint sempre papallones alades en els dies d’hivern.

Perquè en la teva fragilitat s’hi amaga

la força dels titans

Que mou muntanyes i lluita a cara descoberta

en el més cruent combat.

Inventora de mons imaginaris fora del nostre món

Encens fanals on habiten les ombres i aties fogueres que ens temperen el cor.

Pare, mare, alquimista, consellera, amiga,

Si tu em dus de la mà no hi ha por ni neguit.

Germana, igual, distinta en color o en llengua,

Ho saps que no estàs sola? Que mai seràs oblit?

A tu,  dona de dones, perquè totes som una,

T’he escrit aquest poema que és petó i abraçada,

va vestit de tendresa, d’impotència i de ràbia

per escurça  distàncies i enderrocar fronteres.

Sempre hi haurà una dona que espera el que tu esperes

Sempre hi haurà una donar per il·luminar el món