divendres, 26 de novembre de 2010

P DE DONA


P DE DONA (261110)

Perquè només tu saps plorar, mentre els teus llavis dibuixen un somrís
I malgrat tenir el cor engrunat jugues a malabars amb els estels.
Il·lusionista a jornada completa sense horaris, sou ni aplaudiments,
Teixint sempre papallones alades en els dies d’hivern.
Perquè en la teva fragilitat s’hi amaga
la força dels titans
Que mou muntanyes i lluita a cara descoberta
en el més cruent combat.
Inventora de mons imaginaris fora del nostre món
Encens fanals on habiten les ombres i aties fogueres que ens temperen el cor.
Pare, mare, alquimista, consellera, amiga,
Si tu em dus de la mà no hi ha por ni neguit.
Germana, igual, distinta en color o en llengua,
Ho saps que no estàs sola? Que mai seràs oblit?

A tu,  dona de dones, perquè totes som una,
T’he escrit aquest poema que és petó i abraçada,
va vestit de tendresa, d’impotència i de ràbia
per escurça  distàncies i enderrocar fronteres.

Sempre hi haurà una dona que espera el que tu esperes
Sempre hi haurà una donar per il·luminar el món