divendres, 19 de novembre de 2010

SUPERCOLOR ENCARA

L’altre dia, després de més de dos anys, parlant amb una persona del tema “Supercolor” em va comentar que algú “dels de dalt” havia dit que als treballadors ens “ho van arreglar” més bé del que ens mereixíem. Hòstia tu! Quins pebrots! Aquest escrit no neix de la ràbia, ja ens l’hem empassat tots i no si val a fer-nos mala sang, només pretén posar el punt damunt la “I”, perquè no hi hagi dubtes.
Ens ho van arreglar tant i tant bé, que el personal no ens vam assabentar que ens fotien al carrer fins el dia abans del tancament. Ni un sol dels caps va tenir la dignitat, la valentia i la decència d’aplegar-nos, ni que fos cinc minuts abans que arribessin els advocats,  per dir-nos, si més no, el que passava.
Vam haver de “lidiar” amb els advocats més de tres mesos per poder “esgarrapar” alguna cosa més (una merda) del mínim establert en aquests casos (ERE).
No ens mereixíem res més, segons diuen, per tant crec que ara, tot i que han passat més de dos anys i encara no hem cobrat el total del que ens pertoca, és el moment de demanar disculpes,  en nom meu propi i també dels meus companys, a tota la “Plana Major” de Supercolor per:
Haver-nos involucrat en un negoci i creure’l com a nostre propi.
Haver fet uns horaris intempestius i més hores que un rellotge per poder assolir les “puntes de feina”.
Haver anat a treballar malats per no perjudicar ni a la secció ni a la resta de companys.
Haver callat i ajupit el cap cada cop que se’ns parlava grollerament, sense cap mena d’educació i fregant l’insult.
Haver treballat frenèticament, plorant a llàgrima viva el mateix dia que ens fotien al carrer per poder servir el màxim de feina “per no deixar penjats al clients”.
I podria seguir, però tampoc cal. Potser m’hauria d’haver callat, però tampoc cal. Potser qui llegeixi això pensarà que encara em dol, i sí, té raó, em dol, sobretot haver set tant burra de no haver vist durant més de tres anys com es preparava lentament però sense dubtes el tancament d’una empresa que s’hagués pogut salvar.
I ara podria esborrar aquest escrit abans de publicar-lo, però... tampoc cal.