PENSANT EN TU

Pensant en tu, transcorre el temps.

I m’envolten els oratges càlids dels sentits i els sentiments.

Traspasso els llindars del meu entorn absurd

i s’obren portes a espais desconeguts.

I hem deixo gronxar pel teu record

més enllà del límit del moment.

I és de l’enyor,

d’on neix la certitud que encara puc sentir.

I és del plor,

d’on neix la certitud que em batega el cor.

I és de la por,

d’on neix la certitud que encara estic viu.

Te’m fas present i és el jou del teu record,

estranyament,

el que m’allibera dels barrots invisibles

d’aquesta presó que envolta el meu present.

Pensant en tu, transcorre el temps,

tan lentament,

tan breu,

que en tornar-se passat,a cada instant que et penso

tot és més cert i més incert alhora.