dijous, 18 de novembre de 2010

LA FESTA DELS SENTITS


Avui esblamaria totes les llànties.
Em somorgollaria en la més abismal de les foscors
i encendria fanals per una festa nova.
I que guanyes la follia esparracada de la dansa.
Cucs de seda filant a cau d’orella,
la moixaina del pit i el  ventre ple,
el degoteig d’argent de la saliva,
la flaire de confits
desfent-se entre dos pells.
Rendiria lloança a les hores mortes, 
als pènduls indecisos, amb pas i gest molt lent. 
I com la terra, 
que s’esquerda sota un sol incendiari,
 m’esberlaria jo.
A aquesta nova festa li atorgaria  un nom nou
que encara no imagino.