Avui esblamaria totes les llànties.
Em somorgollaria en la més abismal de les foscors
i encendria fanals per una festa nova.
I que guanyes la follia esparracada de la dansa.
Cucs de seda filant a cau d’orella,
la moixaina del pit i el ventre ple,
el degoteig d’argent de la saliva,
la flaire de confits
desfent-se entre dos pells.
Rendiria lloança a les hores mortes,
als pènduls indecisos, amb pas i gest molt lent.
I com la terra,
que s’esquerda sota un sol incendiari,
m’esberlaria jo.
A aquesta nova festa li atorgaria un nom nou
que encara no imagino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada