S’ agenolla i cau la tarda, lentament.
El cel s’ha vestit de faldons d’or i foc.
Tot reposa.
El sol cerca lleuger l’horitzó, però un raig indolent
s’ha escapat fins a mi.
S’ha aturat, un instant, damunt la meva espatlla i m’ha besat.
Tot seguit s’ha esmunyit, igual que un amant avergonyit.
Un moment, tan sols, d’aquests que sembla
que el temps s’atura.
I jo he pensat.
¿ Quants amants assaboriran avui l’alenada i el delit d’un petó ?
T’ he enyorat i desitjat aquesta tarda,
en l'instant precís en que el sol m’ha besat.
D’aquí a un instant, tot serà novament fosca i nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada