Hi ha moments al llarg de la vida, vivències ingrates, que s’han de soterrar molt, molt endins, en un racó molt profund de la memòria, són aquells moments que vivim i en els que, si hi pensem, ens fan tant de mal que ens trasbalsen, i certament si els haguéssim de tornar a viure, segurament, no ho podríem suportar.
Després d’aquell dia tot va canviar, les llums es van esvair i poc a poc vaig anar caient en un pou fosc d’incertesa i de por, sobretot de por. Només tenia dotze anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada