dimarts, 23 de novembre de 2010

DEGOTA EL SENY I EL XUCLA LA FOLLIA


 
Com dir-te en un poema que t'estimo
desgranant el vers precís, el més adient
no hi ha prou fulls per expressar el miracle
ni amb totes les paraules el missatge
perquè jo pugui plasmar aquest sentiment.

T’estimo més enllà de tots els límits
a un frec tant sols de l’estranya follia
que ens desplega grans ales invisibles
per poder volar per cels impossibles,
rere els confins de tota geografia.

Amor que m’allibera i m’empresona
que m’omple de goig i a l’hora de tristor,
vençut a cops pel dolor de l’absència,
i a un pas tan sols  de la crua demència
la llum dels teus ulls em torna la claror.

Voldria que l’alenada dels teus llavis
fora el teu crit o la meva mudesa,
i el llenguatge infinit de les paraules,
només en boca teva invocar-les
per omplir-ne els  silencis de tendresa.

I creixo en el desig de tots els àmbits,
quan darrere la llum les ombres neixen
encenent fogueres en caure la nit
per omplir els marges de la buidor del pit
creant un món d’estels que resplendeixen.

Com dir-te en un poema que t’estimo
a tu, que ets  per a mi pura poesia
que vaig i vinc darrera el teu somriure,
i em cal el gest que et mou per sobreviure.
Degota el seny i el xucla la follia.