DEGOTA EL SENY I EL XUCLA LA FOLLIA

 

Com dir-te en un poema que t'estimo

desgranant el vers precís, el més adient

no hi ha prou fulls per expressar el miracle

ni amb totes les paraules el missatge

perquè jo pugui plasmar aquest sentiment.

T’estimo més enllà de tots els límits

a un frec tant sols de l’estranya follia

que ens desplega grans ales invisibles

per poder volar per cels impossibles,

rere els confins de tota geografia.

Amor que m’allibera i m’empresona

que m’omple de goig i a l’hora de tristor,

vençut a cops pel dolor de l’absència,

i a un pas tan sols  de la crua demència

la llum dels teus ulls em torna la claror.

Voldria que l’alenada dels teus llavis

fora el teu crit o la meva mudesa,

i el llenguatge infinit de les paraules,

només en boca teva invocar-les

per omplir-ne els  silencis de tendresa.

I creixo en el desig de tots els àmbits,

quan darrere la llum les ombres neixen

encenent fogueres en caure la nit

per omplir els marges de la buidor del pit

creant un món d’estels que resplendeixen.

Com dir-te en un poema que t’estimo

a tu, que ets  per a mi pura poesia

que vaig i vinc darrera el teu somriure,

i em cal el gest que et mou per sobreviure.

Degota el seny i el xucla la follia.